| Viatge a Sant Martí del Canigó |
|
|
Sortides a la Catalunya del
Nord
La sortida a la Catalunya del Nord
té una llarga història per als alumnes de l'Institut de Batxillerat Olorda
(després, IES Olorda). El Seminari de Català va preparar per als alumnes
de Batxillerat una excursió d'un dia que, entre els cursos 1986-87 i 1989-90
es dirigia a la plana del Rosselló, on es visitaven la catedral d'Elna,
el palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà i el castell de Salses.
Però quedava la recança del Canigó,
que descobríem al fons de la plana, radiant o entre boires; per això,
l'excursió des del curs 1990-91 s'ha dirigit a les muntanyes del Conflent
per visitar Sant Martí del Canigó (amb el parèntesi del curs 2001-02).
|
|
|
Viatge a l'abadia
de Sant Martí del Canigó (Conflent, Catalunya del Nord, França).
|
|
Des de l'autocar,
seguint el curs del riu Tet, s'albira la comarca del Conflent i el
massís nevat del Canigó, amb l'alterosa Pica, al centre.
Al darrere, al peu, s'amaga el monestir de Sant Martí. |
|
|
Una vegada més, a la tardor o bé a
la primavera, el Departament de Català de l'Institut Olorda (professor
Sebastià Bech) organitza, amb els alumnes de Batxillerat, una excursió de
caire cultural i recreatiu als monestirs romànics de Sant Martí del Canigó
i de Sant Miquel de Cuixà (de passada), tots dos situats en uns indrets
incomparables.
Aquesta sortida culmina un bloc d'activitats
escolars:
* lectura de fragments del notable poema romàntic Canigó, de mossèn
Jacint Verdaguer,
* audició i comentari de cançons lligades al cicle del Canigó (Rossinyol
que vas a França ...),
* una introducció al català del Nord (rossellonès),
* una repassada d'alguns dels moments de la nostra història comuna, mitificada
pel poeta...
|
|
Pica del Canigó (2784
m.a)
Pic
de Gasemir (2422 m.a)
|
|
Avet Gros
(1320)
Torrent
dels
Esmor-
zadors
|
|
Torrent
de Cirerola
Sant Martí
(1055)
|
|
Poble
de Castell (725 m.a) |
|
|
| De Castell pugem a Sant
Martí i d'allà a l'Avet Gros, on dinem. Passem, a l'esquerra, el torrent
dels Esmorzadors, camí de Vernet.
Itinerari
i vista del massís del Canigó des del Pic de la Pena.
|
|
|
Però aquest viatge és, a més, la descoberta d'una bella
ruta pirinenca a través de paisatges variats i d'indrets incomparables
situats a les muntanyes del Conflent.
|
|
|
|
Itinerari pel Conflent (tardor de 2002, com a exemple)
7 de novembre de 2002.
L'autocar deixa els alumnes a 725
metres d'altitud al poble de Castell, vora les aigües gelades
del riu Cadí, que baixa de la propera Pica del Canigó (2785 m. alt). S'inicia,
a peu, la pujada de la pista per un alzinar que va obrint als nostres ulls
un magnífic paisatge tardoral i ens fa sentir, al fons, la remor impetuosa
del riu; després el camí s'endinsa cap un bosc de castanyers on trobem l'ermita
de Sant Martí vell, la font del Comte i, a 1055 metres d'altitud,
el monestir de Sant Martí, fundat pel comte Guifré II de Cerdanya
a principi del segle XI.
|
|
Des del proper mirador
del monestir de Sant Martí del Canigó, destaquen clarament: els
murs sobre el penya-segat, el claustre romànic, la cripta i, al damunt,
l'església de Sant Martí.
Tanquen el conjunt, el massís campanar
(al peu del qual el comte Guifre va excavar la seva tomba i la de la seva
muller) i, al fons, el turó de Sant Galdric, patró de la pagesia catalana.
|
El primer tram del camí de l'abadia a la Pica del Canigó,
transcorre dins d'un notable bosc de castanyers, on les llums del
sol prenen un toc especial.
Un grup d'alumnes baixant cap a Sant Martí, quan fèiem la ruta en sentit
invers (començant-la per Vernet). |
|
|
| Des del cim de l'Avet Gros
(1315 m. alt), d'esquerra a dreta: cingle sobre la vall de Cirerola, claustre,
església superior i campanar de Sant Martí del Canigó. |
|
Després, ens enfilem, pel corriol
que duu cap a la Pica, dins un gran bosc de castanyers. Les fulles cobreixen
el camí. Més amunt l'itinerari transcorre per un bosc de roures, alzines
i, finalment, avets. Bufa la tramuntana, gèlida.
Arribem a un collet a la serra
de l'Avet Gos; els qui volen pugen al pic de l'Avet Gros, una gran
roca des d'on es domina un vast panorama. Contemplem la serralada del Canigó
(amunt) i el monestir (a sota); i, tancant el vast horitzó, els cims del
cercle d'Ull de Ter (Ripollès), el massís del Carlit (Cerdanya) i la serra
de Madres (Capcir), tots nevats.
La tramuntanada fa volar milers de
fulles, que passen a corrua feta pel collet i van caient cap al fons
del torrent. Cal baixar. Ens arrecerem per dinar, sota la carena, al cantó
del torrent de Cirerola (1320 m. alt).
Aquest any, els més agosarats (amb
els professors) no podran asseure's a menjar en aquest petit cim.
|
|
|
El fred ens fa espavilar i, entre pins
rojals i avets, agafem el camí de Vernet. Travessem el torrent dels Esmorzadors:
el punt més complicat de la ruta. Amb les seves petites dificultats és
lent de superar.
Comencem a davallar fort per un corriol. Nevisqueja. Més enllà, cap al
torrent de la Guilla, surten davant nostre dos isards.
Ha estat només un instant. Fugen ràpids per la tartera que travessa la
pineda.
|
|
| Molts cops hem
pujat al Serrat de l'Alzina, un exel·lent mirador: unes vegades,
cap a Sant Martí i Castell; d'altres, en sentit contrari, cap a Vernet,
com els darrers anys. |
|
|
Ens reagrupem al coll de Llavent per pujar al Serrat
de l'Alzina (961 m. alt), des d'on gaudim de la primera panoràmica
circular del dia, presidida, ara sí, per la majestuosa Pica del Canigó,
que s'alça nevada gairebé a dos mil metres damunt nostre. El corriol baixa
suau i els nostres passos fan la fressa característica del trepig sobre
el gruix de fullaraca de castanyer que ho cobreix tot. Ens acostem, finalment,
a l'esplèndid jardí botànic ('arborètum') de Vernet els Banys. Arribem
a l'autocar, que ens espera davant de les termes.
|
|
|
| L'autocar baixa seguint el curs del riu
Cadí, passa per Cornellà de Conflent (castell del comte Guifre II
de Cerdanya), per les coves de la Canaleta (de les més grans de França),
voreja les muralles de Vilafranca de Conflent, deixa a l'esquerra
el castell de Rià (bressol de Guifré el Pelós) i, esquivant el centre
de Prada, puja cap al monestir romànic de Sant Miquel de Cuixà,
en part obra de l'abat Oliba. A punt de fosquejar, i novament al peu del
Canigó, admirem aquest conjunt arquitectònic (un dels grans centres culturals
medievals d'occident). Després, s'imposa una tornada tranquil•la cap a Sant
Feliu. |
|
|
|
|
Variants de l'itinerari
Els primers assaigs
A les primeres sortides (com la
de1990-91) vam visitar, al matí, l'abadia de Cuixà i, al migdia, el
monestir de Sant Martí. Vam pujar pel camí més turístic (sortint i
tornant al poblet de Castell per la pista: itinerari 9). A la tarda
va quedar una estona lliure per visitar la vila de Prada (capital
del Conflent, on són enterrats Pompeu Fabra i Pau Casals).
Uns itineraris de major volada
Més endavant (el 1994 o abans) vam
seguir itineraris més ambiciosos: visitàvem l'abadia de Cuixà, al
matí, i al migdia agafàvem a Vernet els Banys una variant del camí
que s'enfila a la Pica del Canigó (itineraris 26 i 11) fins a trobar la sendera
que baixa a Sant Martí (itinerari 9). Primer, dinàvem al mateix camí en ésser
a les envistes del monestir; temps després, vam descobrir que podíem fer-ho
tot gaudint de la gran panoràmica de l'Avet Gros. Vistada l'abadia
de Sant Martí, baixàvem per la pista fins a Castell; i, si
hi havia pressupost, visitàvem les extraordinàries coves de Vilafranca
del Conflent (la Cova de les Fades o la Gran Canaleta): un món subterrani
ben important al poema Canigó de Verdaguer.
L'itinerari millor
El millor itinerari és el que havem
seguit darrerament: pujar des de Castell per la pista fins a l'abadia
de Sant Martí, continuar pel camí de la Pica del Canigó (itinerari
9) fins a l'Avet Gros. Tornar enrere a fi d'agafar el camí de la serra
de l'Alzina i Vernet (itinerari 11). Aquesta variant té l'avantatge
que durant la darrera hora es camina per un agradós camí de terra (deixant
enrere l'asfalt de la pista i les pedres de bona part de la resta del camí).
Canvis imposats pel temps
Si bé mai no hem tingut un temps nefast, alguna vegada hem hagut de superar
problemes.
Un dia de primavera ens va agafar una pluja persistent a Vilafranca
del Conflent. Tips d'esperar, a la fi vam decidir tirar endavant. A
Castell vèiem una mena de boira rara cap a Sant
Martí: a mesura que pujàvem, el plugim es convertia en neu, que era
més suportable. En arribar al monestir, ens esperava un bon foc preparat
exprés per les monges! Laus Deo!
|
|
|
|
Devia ser a la tardor de l'any 1995 que
la presència de neu ens va aconsellar buscar uns altres itineraris de cota
més baixa. Així, doncs, des de Castell (725 m. alt.) vam pujar
cap a l'abadia de Sant Martí (1055 m. alt.) per la pista. Un cop
havíem vist l'abadia, vàrem baixar per l'ombrívol i frondós camí del bosc
(itinerari 10) fins a tocar gairebé al poble mateix, vam agafar la pista
de Marialles i ens vam enfilar a la Torre de Goà (1268 m. alt), que
és un dels millors miradors. En arribar-hi, ens va sorprendre la persitència
de clapes de neu cobrint algunes plantes (estepes).
|
|
| La Torre de Goà (1268 m.
a) és un mirador esplèndid sobre el massís del Canigó i sobre el Pirineu
que l'envolta. |
|
|
Havent dinat, vam seguir la carena (itinerari
7) fins a Vernet (650 m. a), gaudint en una tarda plàcida de vistes
incomparables com les dels pics de la Faguerosa (1130) i de la
Pena (1071). La ruta va ser llarga, però s'ho va valer.
|
|
|
|
|
Pàgina preparada pel professor
Sebastià Bech i Camps
|
Sant Miquel de Cuixà
Massís del Canigó
Coves
Vall del Canigó